VALENTÍN LARREA ITURBE (Gabiria, 1876 – Pamplona, 1970)

El pianista i compositor Valentín Larrea Iturbe nasqué a la localitat guipuscoana de Gabiria el 27 de desembre de 1876, i fou el primogènit de cinc germans. Els seus pares, Tecla Iturbe Balentzategi (Ormaiztegi, Guipúscoa) i Melitón Larrea Pérez de Lazarraga (Zalduondo, Àlaba) es casaren a Gabiria el 1875. El pare era organista de l'església i mestre de les escoles del poble, així com secretari municipal, motiu pel qual la família residia a la casa consistorial, on Valentín passà els seus primers anys. Un temps després, la família es traslladà a la casa Larrea-Enea.

Valentí es distingí des de molt primerenca edat pels seus dots musicals, i començà a estudiar solfeig i orgue amb el seu pare. En adonar-se del talent de Valentín, els seus pares decidiren que fes estudis musicals a Madrid, i així a l'octubre del 1893 amb 17 anys, ingressà a l'Escola Nacional de Música i Declamació. Valentín estudià amb els professors més distingits i reconeguts de l'època: piano amb Tragó, harmonia amb Arín, composició amb Serrano i orgue amb Jimeno de Lerma.

Realitzà els estudis de manera brillant, amb les millors qualificacions, i obtingué primers premis als concursos públics d'oposició, segons consta al seu expedient acadèmic.

A Madrid conegué la que seria la seva dona, Teresa Auzmendi Aranburu, natural de Beasain i que residia a la capital amb les seves tietes maternes.

A la finalització dels estudis, sabé per la premsa madrilenya de la convocatòria d'oposicions per ocupar la plaça de pianista titular al Nou Casino Eslava de Pamplona. Al febrer de 1898 es celebraren aquestes oposicions on Valentín obtingué la plaça per unanimitat i seguidament es traslladà a Pamplona per emprendre la seva carrera professional.

El 19 d'octubre del 1900, Valentín i Teresa contragueren matrimoni i s'instal·laren al número 12 del carrer de Chapitela, on formaren la seva família. Tingueren cinc fills, dos dels quals moriren en edat primerenca. El més gran, Valentín Larrea Auzmendi (Pamplona, 1901 - Buenos Aires, Argentina, 1982) seguí els passos del seu pare: realitzà estudis de música i piano al Conservatori de Pamplona, i destacà molt aviat com a pianista. Començà a fer concerts amb 13 anys, i als 16 li concediren el Premi Sarasate. Més tard es traslladà a Buenos Aires on desenvolupà la seva carrera musical.

Valentín tingué una gran influència a la vida cultural de Pamplona. Fou fundador i primer tenor de l'Orfeó Pamplonès, i compongué expressament obres per a aquesta agrupació. Era habitual veure'l tocar el piano i l'orgue en esdeveniments musicals, i com tothom esperava, participava cada any als concerts de San Fermín.

El 1923 inaugurà el cinema Olímpia amb una composició escrita per a l'ocasió. Fou assidu del Teatre Gayarre, on comptava amb un abonament a la llotja. El 1967, quan el teatre va adquirir un piano de cua, Valentín s'encarregà de les proves de so. Continuà component fins a molt avançada edat. Valentín sempre estigué molt unit a Gabiria, i mai faltava a les festes patronals, durant les quals oferia concerts de piano a Larrea-Enea i tocava l'orgue a missa. Precisament, compongué l'obra per a piano “Goiko mendiyan. Nere herri politari” en honor a Gabiria, i el 1912 compongué la marxa de concert “La perla del Oceano” amb motiu de la inauguració de les noves escoles de la localitat.

Valentín també tingué molta relació amb Zarautz, car hi residien la seva filla María Luisa Larrea Auzmendi (Pamplona, 1908 – Zarautz, 2005) i el seu marit José María Berazadi Garate (Zarautz, 1901-1983), i a on acudia sovint a visitar els seus fills i néts.

El 1948 li imposaren la Medalla al Treball pels seus 50 anys com a pianista al Nou Casino Eslava. L'Orquestra Santa Cecília va actuar sota la batuta de Valentín a l'homenatge que se li va fer amb motiu de la seva jubilació. Al programa del concert hi havia dues obres compostes per ell mateix: “Andante en do” i “Adagio”.

Valentín Larrea morí a casa seva a Pamplona el 9 de maig de 1970, a l'edat de 93 anys, després de tota una vida dedicada a la música.

El 2020, amb motiu del 50è aniversari de la mort de Valentí, es col·locà una placa commemorativa a la seva casa natal, seguit d'un concert amb la seva música per a corda a l'església del poble. Va ser la família Berazadi Larrea qui va promoure aquell acte, i l'Ajuntament de Gabiria i la Diputació de Gipuzkoa es van ocupar de les feines organitzatives.

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

A més a més d'ésser el pianista titular del Nou Casino Eslava, Valentín impartí classes de piano i va oferir molts concerts.

Fou un excel·lent pianista, que destacà gràcies a una tècnica molt depurada i la seva gran sensibilitat, que dotà les seves interpretacions d'una brillantor i calidesa molt personals.

Fou membre durant 18 anys del prestigiós Quinteto Aramendia, creat per Felipe Aramendia. Les actuacions del Quinteto al Café Iruña de la ciutat foren molt celebrades, així com els concerts que oferiren durant les temporades estivals de 1912 a 1921 a l'Hotel Continental de Sant Sebastià. A més, actuaren cada any a les festes que s'organitzaren al palau de Santillana del Duc de l'Infantado de Zarautz amb motiu de les visites del rei d'Espanya.

Acompanyà al piano a insignes violinistes tal com Guillermo Kolbe i Antonio Alvira.

Compongué moltes obres per a piano: preludis, valsos, obres inspirades en el folklore basc, música espanyola... De totes elles, se'n conserven 43.

Cal remarcar la qualitat, la inspiració i la varietat de la música de cambra i de l'obra simfònica de Valentín Larrea. Actualment es coneixen 14 de les seves obres per a corda: per a quartet, quintet, orquestra de cambra… però moltes altres s'han perdut o es troben en parador desconegut.

Obra per a orgue i música religiosa

El primer contacte de Valentín Larrea amb la música fou a través del seu pare, que fou organista. Per tant, l'orgue de l'església de Gabiria tingué una gran rellevància als seus inicis musicals. Escrigué les seves primeres composicions per a orgue quan era estudiant a Madrid. Valentín Larrea fou una persona profundament religiosa, i l'òrgan li permeté expressar aquest sentiment. També li valgué per expressar l'amor per la seva família. Es conserven 13 obres per a orgue i orgue i veus, així com una missa solemne i un kyrie.

Obres corals i composicions per a banda de txistularis

A finals del segle XIX, la Diputació Foral de Gipuzkoa recollí el testimoni dels Jocs Florals Bascos creats i patrocinats per Anton Abadia el 1851.

El 1893 s'organitzaren a Azpeitia les primeres “Fiestas Euskaras”, que es van repetir al llarg 18 anys en diferents municipis guipuscoans. Es van organitzar concursos de tota mena: poesia, versos, música, cors… Suposà per als compositors i creadors una ocasió magnífica per donar a conèixer el seu art, i els premiats aconseguiren fama i remuneració econòmica.

Valentín Larrea va participar molt activament a les “Fiestas Euskaras”, i va guanyar molts premis per les seves composicions per a piano, cor i banda de txistularis: a Zumaia (1900), Azpeitia (1901), Irun (1902), Sant Sebastià (1903), Ordizia ( 1904), Bergara (1905), Sant Sebastià (1906), Elgoibar (1907), Sant Sebastià (1911)...

El 1903 quedà fora de concurs per haver obtingut el primer premi durant tres anys consecutius. Les seves obres per a cor van passar a formar part del repertori de l'Orfeón Pamplonés.

Va participar amb molt d'èxit en altres certàmens musicals, com ara:

• El 1902, primer premi al concurs musical de l'Ateneu de Bilbao per l'obra Gure arbol santuari.
• El 1903, menció extraordinària al concurs d'El Heraldo de Madrid per la tanda de valsos per a orquestra de corda Sueño de amor (Tomás Bretón, Ruperto Chapí i Gerónimo Gimeno formaven part del jurat).
• El 1904, premi del Circulo de Belles Artes de Madrid per la tanda de valsos per a orquestra de corda Bellas artes.
• El 1930, primer premi al concurs musical de l'Ajuntament d'Irun per l'obra per a piano Seis preludios vascos.
• El 1946, primer premi al certamen literari-musical de l'Ajuntament de Pamplona per l'obra per a piano Cuatro preludios inspirados en melodías populares navarras.

L'obra de Valentín Larrea està recollida a l'arxiu basc de la Música- Eresbil i al Arxiu de Música i Arts Escèniques de Navarra - AMAEN.